El MetropoL’His ha arribat a la sisena edició, i és ara, per primer cop, que ens veiem amb la necessitat de publicar una nota arrel d’una polèmica que podria perjudicar la imatge del festival i la de Joves per la Igualtat i la Solidaritat, l’entitat organitzadora.
Moltes de les persones que llegiu aquesta nota tindreu la primera notícia de l’existència d’aquesta polèmica, i estem segurs que reaccionareu amb la mateixa sorpresa que nosaltres. I per tant, correm el risc d’augmentar la potència de la polèmica, però les acusacions són prou greus com per haver d’intervenir des de l’organització per tal de desmentir-les.
Expliquem la controvèrsia: El curtmetratge “El Rei Salmó”, Premi Gran Via 2 al millor curtmetratge fet en 48 hores, no ha agradat a tothom. Ha desagradat tant a algunes persones que han arribat a la conclusió que és un curt que no pot haver agradat al jurat del festival, i per tant, que se l’ha premiat per alguna afinitat desconeguda amb l’equip creador del curtmetratge. L’acusació és greu: es pot acusar a una festival d’alguna cosa pitjor? Segurament no, per això escrivim aquesta nota i emplacem a qui cregui que té aquestes proves sobre la manipulació del jurat a fer-les públiques i assumeixi la responsabilitat legal d’aquesta acusació. En aquest sentit estem molt tranquils.
Defensem que els i les integrants del jurat poden garantir que la deliberació que es va duu a terme va ser totalment lliure, i que en cap cas es van rebre pressions per premiar un curt o altre. D’altra banda, posar de manifest que la decisió del premi a “El Rei Salmó” va ser una de les decisions més fàcils que va prendre el jurat. Dels sis membres, només un va mostrar disconformitat amb la decisió. En cap cas es va discutir que aquest curtmetratge mereixia el primer premi. És a dir, la decisió no va ballar per un vot, van ser 5 dels 6 membres que van prendre aquesta decisió. El Festival no té cap interès en premiar un mal curtmetratge i no hi hauria cap coacció possible que ens portés a premiar un curt determinat.
Entenem que amb la situació econòmica actual s’estenguin les sospites de corrupció a tot arreu, però estendre les sospites fins a la nostra entitat social, és com a mínim delirant. Tampoc ens jugaríem el nom del festival per acontentar amistats. De fet, si aquest hagués estat el criteri per triar el curt guanyador, hi ha molts altres curts que ens desperten molta més simpatia per la relació que tenim amb els seus creadors i creadores.
El jurat no busca necessàriament el curtmetratge que més hagi d’agradar al públic del festival, busca els curtmetratges que més agradin en la seva totalitat. És obvi que molt sovint jurat i públic poden no coincidir, i fins i tot estar amb absolut desacord. No volem ser un festival que busqui cinema popular. Si un busca cinema popular, corre el perill de descartar el cinema que aporta coses noves i que fa apostes arriscades. Volem incentivar creacions noves, volem que qui participi escapi dels recursos fàcils, fugi de l’obvietat. I aquest cinema sovint no és popular perquè escapa dels canons estètics més generals. És per això que hi ha un jurat, sinó faríem un premi del públic per cada categoria i llavors segur que seríem un festival que crea consens. Però no farem això, volem donar visibilitat a qui diu coses noves, o a qui diu coses antigues d’una forma nova. I, és seguint aquesta lògica que “El Rei Salmó” s’endu el primer premi. Pel jurat aquest és el curt més interessant de tots els participants. Això no vol dir que sigui el més interessant de veritat. El terme veritat no serveix de res quan valorem una obra artística. Aquest jurat ha decidit això, algú pot estar en total desacord, i pot tenir també tota la raó.
S’ha argumentat que el curtmetratge guanyador incompleix les bases del festival en dos dels seus articles:
- 3: Les obres hauran de ser rodades i editades en el termini que va des de les 22h del divendres 8 de juliol de 2011, fins les 14h del dilluns 11 de juliol de 2011.
- 5: Les obres no podran excedir els 5 minuts de durada.
El curtmetratge incorpora imatges recurs d’uns salmons, extreta d’algun documental que òbviament no han estat rodades dins les 48 hores. Les bases no parlen de si es poden usar imatges recurs i això és un error nostre. L’any que ve les bases intentaran aclarir quin ús es pot fer d’imatges recurs. Però bé, no contemplem la possibilitat de prohibir l’ús d’imatges recurs, ans al contrari, creiem que poden donar molt de joc. YouTube és ple d’obres d’art que juguen amb això i ens encanten. És evident però que les bases de l’any que ve hauran de deixar aquest punt molt més clar, i ens hauran de disculpar totes les persones participants que haurien volgut usar imatges d’aquest tipus i no ho van fer creient que no estava permès. (Sabeu que posem a disposició els nostres telèfons mòbils les 48 hores per a qualsevol dubte que sorgeixi durant el rodatge). Mai tindrem unes bases perfectes, hauríem de preveure mil i un escenaris diferents. Per això, en cas de dubte, un truc a la organització pot arreglar-ho.
Alguns han dit que una de les escenes està rodada fora del cap de setmana. Concretament l’escena on el personatge principal del curt camina entre estelades en mig d’una manifestació. Doncs bé, és precisament aquesta escena la que més segurs estem que es va rodar dins del termini. La manifestació on transcorre l’acció es va fer el dia 9 de juliol a la tarda. Es pot comprovar aquest fet consultant qualsevol diari d’aquells dies.
Respecte l’article 5 de les bases. El curtmetratge, excloent els títols de crèdit, té una durada de 5.07 minuts. Per tant, hi ha un excés de 7 segons. Des de la organització s’ha considerat que 7 segons no són un incompliment prou gran com per motivar la retirada del curtmetratge del Festival. No creiem que aquest temps doni un avantatge al curtmetratge respecte dels demés. Ja veieu doncs que no som molt estrictes. Creiem que les bases són una guia. La guàrdia urbana no et multa si vas a 51km/h, agafa el 50km/h com a referència, i multa a partir de 60km/h, per exemple. Molts altres curts podrien haver quedat fora del festival si ens haguéssim posat a seguir les bases com ho faria un robot (Alguns quasi no donaven sentit a les premisses, especialment la del braçalet). Però a la fi, el festival vol incentivar la creació i entén que quan es fa un curtmetratge en 48 hores poden passar mil coses. Això no vol dir que les normes no serveixin per a res. Si un s’allunya excessivament d’elles, corre un risc molt alt de quedar fora del festival, i per tant, és convenient complir-les i evitar riscos.
Esperem que aquesta nota aporti llum a tots els dubtes que s’han generat aquests dies. Estem una mica tristos per si algú recorda aquesta edició per aquesta polèmica, i no valora tot l’esforç que hem fet per convertir el MetropoL’His en un festival millor, del que estem molt contents. Creuem els dits perquè al final tothom es quedi amb una idea positiva, sense això el festival no té cap sentit. No som una empresa del cinema que fa diners amb els curtmetratges. Som una entitat social que vol donar espai a la creativitat dels joves, i que fa sacrificis econòmics importants per poder aconseguir-ho.
Moltes gràcies,
Salutacions a tothom!
Laia Pajuelo Sans
Ferran Vicedo i Llop
